«La política estava segrestada pels partits i el 15-M ens l’ha retornada». Crònica de la darrera sessió del cicle

Dimarts 6 de novembre vam tenir l’última sessió del Cicle, amb la projecció del documental “El després de la crisi”, en el qual diferents pensadors independents internacionals, coordinats pel sociòleg Manuel Castells, parlen i discuteixen sobre com serà el futur, sobre quin món tindrem després de la crisi i on es planteja la crisi no només des de la perspectiva econòmica, sinó també, de la cultural i la social. I sobre aquest FUTUR és molt il·lustradora la frase de Castells que clou la pel·lícula: “El després de la crisi no és només la devastació social, no és només la crisi política, no és només l’enfonsament de Grècia. El després de la crisi també és una reconnexió de la societat i el sistema polític”.

Després, ens va acompanyar Esther Vivas, activista, investigadora en moviments social i en polítiques agrícoles i alimentàries. Llicenciada en periodisme i en sociologia. Membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra i autora, entre d’altres, de “Planeta Indignado”.

En la seva intervenció, Vivas va constatar el punt d’inflexió polític que ha marcat el moviment del 15-M, perquè, diu “ens ha retornat la confiança en nosaltres mateixos, ens ho obert el re-interès per la política que estava segrestada pels partits”.

Durant la seva intervenció i en el debat posterior, va haver-hi constants referències a l’articulació de l’actual sistema de participació electoral i els moviments socials com el dels “indignats” o el “Rodea el Congreso”. Sobre aquest tema, Vivas va destacar que “Unes eleccions no són neutrals. Vénen determinades pels diners que deixa la banca als partits i això dificulta que hi siguin crítics i que tinguin llibertat de moviments”. I va afegir que, malgrat això, sí que hi ha un reflex del moviment ciutadà a les urnes, “els partits majoritaris s’estan enfonsant i creixen els partits minoritaris”, i va posar l’exemple de les últimes eleccions a Galícia i al País Basc.

En el debat també es va parlar de l’eficàcia de les mobilitzacions civils per canviar la realitat, i es va deixar palès que sovint el que és il·legal es converteix en legítim i el que és legal, en il·legítim: “Amb 3-4 milions de pisos buits i 530 desnonaments diaris, l’okupació és il·legal, però no immoral”, va afegir, i va fer al·lusió a la dació en pagament, com a exemple que demostra que la pressió popular pot aconseguir canviar les polítiques socialment injustes. Cal tenir “lenta impaciència” (com senyala Daniel Bensaïd), confiar en la força de la unió cívica, perquè són canvis lents, però que arriben.

És molt important, segons Vivas, canviar el discurs i la jerarquització política, amb nous lideratges horitzontals i amb propostes i alternatives trencadores amb l’hegemonia dominant. Cal fer pedagogia. I va afegir: “Hem perdut la por a ocupar les places, però seguim tenint por a defensar els drets i la dignitat en el lloc de treball” i va aprofitar per fer una crida a la vaga general per frenar el retall a l’estat del benestar.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Tercer cicle i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s