«Demanem i aboquem a l’escola tot allò que no som capaços de resoldre en la nostra societat». Crònica de la segona sessió del cicle

El passat dimarts 30 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del cicle amb l’objectiu de debatre com l’educació ha de contribuir a la sortida d’aquesta crisi tenint com a horitzó el bé comú. Més de 80 persones vam visionar «La educación prohibida» juntament amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

«La educación prohibida» és un documental llarg i complet que fa una forta crítica a l’educació, a la falta de llibertat i al corrent conductivista de l’escola actual. Ens explica quina és la base de corrents educatius alternatius: Waldorf, escola activa, Freire, Montessori… i el que aquests aporten.

Ismael Palacín va començar la seva aportació amb un apunt crític al documental. Segons ell, aquest és molt interessant però és poc comprensiu amb la historia de l’educació al nostre país. Caldria fer memòria agraïda del que ha aportat l’educació del segle XX: grans quotes d’universalitat aconseguides, els nivells més baixos d’analfabetisme de la historia, accés de classes socials desfavorides a millores de nivell social, etc.

Segons Palacín és fàcil ser crític amb l’escola, demanem i aboquem a l’escola tot allò que no som capaços de resoldre en la nostra societat. Però l’educació no és només patrimoni de l’escola (a la que evidentment queden molts àmbits de millora). Cal veure també què ha fet malament la família (moltes vegades exigint més a l’escola que a elles mateixes en matèria educativa), la societat (quins són els espais socials reservats a transmetre valors, convivència, civisme?) i la política (canvis legislatius constants en matèria d’educació pel control de currículums).

A favor de l’escola Palacín comenta que aquesta ja està implementant molts conceptes que fa poc no teníem com l’aprenentatge col·laboratiu. Una societat en xarxa com l’actual ho demana. Respecte a la qüestió dels exàmens o de l’avaluació estandarditzada creu que són bons si, com sempre, no confonem mitjans amb fins.

Mercè Darnell, de Càritas Barcelona, present entre el públic reclamava que si volem una societat diferent caldrà educar diferent. Tenint en compte que caldrà primer veure com podem reduir pobresa abans de millorar l’escola. Comparem sempre la nostra educació amb la Finlandesa, però si alguna cosa ens en diferencia abans que l’educació són les baixes quotes de pobresa de la seva societat.

A propòsit d’això el públic es demanava: com podem fer que l’escola no sigui reproductora de desigualtats socials? Palacín confirmà que el més gran predictor del fracàs educatiu és l’origen socioeconòmic de la família. La qual cosa fa evident el llarg camí a recórrer. Cal dir però que el 46% de catalans ha pujat de classe social en els darrers 50 anys, i això en part ha estat gràcies a l’educació. Hi ha tres factors que fan actualment que l’educació no pugui ser l’ascensor social que hauria de ser: una política de beques educatives insuficient, una alta segregació escolar i falta de politiques familiars.

(Podeu llegir també un comentari del documental realitzat per Sonia Herrera a “La educación prohibida” o la creación de nuevos paradigmas educativos)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Tercer cicle i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s